Blog

PRÁCTICA 5. LA MEDIDA DE LA INTELIGENCIA EN SITUACIONES EDUCATIVAS: PRINCIPALES VENTAJAS Y DIFICULTADES.

Per començar a parlar dels tests sobre la intel·ligència, primer hauríem de saber que significa aquest mot o paraula, la intel·ligència és una aptitud mental que fa que ens adaptem i comprenem el nostre entorn, el que ens envolta, d’aquesta manera podrem resoldre problemes o solucionar dubtes que puguem trobar-nos en qualsevol moment de la nostra vida. Molta gent confon la intel·ligència amb ser llest a l’aula o treure matrícules d’honor, puix que s’equivoquen, ja que aquesta manera de veure la intel·ligència és una aptitud, una de les moltes aptituds que ens proporciona la intel·ligència.
Per tant podem dir que la intel·ligència seria una aptitud que cada persona té, però que es pot desenvolupar en moltes variants. Aquest fet provoca que tothom pensi diferent i que hi hagi persones que se’ls doni més bé una cosa i a altra gent se li doni més bé una altra cosa.
En aquesta pràctica he fet uns tests sobre la intel·ligència, un consistia solament en buscar entre les opcions que ens donava el dibuix que continuava una seqüència que prèviament havies vist i l’altre consistia en contestar o Sí o No a unes 70 preguntes. Al primer test m’he sentit sorpres, ja que no m’esperava que un test d’intel·ligència fes aquest tipus de preguntes relacionades amb sinalefes. Al segon ja m’he trobat més a gust contestant les preguntes del test de les intel·ligències multiples, ja que és com m’esperava que fos un test per saber la teva intel·ligència.
Si proveu els tests, que us deixaré l’enllaç a la part final del treball, veureu com no tracta el mateix, ja que un solament et proporciona la intel·ligència que tens en una escala i l’altre et diu en quins intel·ligència destaques més, i a sota del gràfic que et proporciona t’explica que vol dir cadascuna de les intel·ligències per això jo recomano fer el segon test, el de les intel·ligències multiples, ja que ens aporta més informació.
En segon lloc ens pregunta si és bo o dolent que les intel·ligències es puguin modelar amb el pas del temps, jo crec que si, ja que tu pots ser molt bo o destacar en una intel·ligència, però potser amb les altres no destaques amb cap, d’aquesta manera, esforçan-te, pot ser que desenvolupis una mica més aquella intel·ligència i que puguis arribar a destacar o poder tenir totes les intel·ligències desenvolupades amb un cert nivell i que tot se’t doni bé.

Si per exemple tens un alumne que se li donen molt bé les llengües però matemàtiques no se li dóna gens bé, tu, a aquest nen si li fas classes de repàs, ell s’esforça i els seus pares també l’ajuden, aquest nen podrà desenvolupar aquesta intel·ligència que en un futur el podrà ajudar moltíssim, per tant crec que és molt bo que aquestes intel·ligències les puguem anar modelant i canviant amb esforç.
Per últim, buscarem arguments a favor i en contra de fer tests d’intel.ligència a classe; els tests ens donen una informació important del potencial de l’alumne i a partir d’aquí, poder intervenir de la millor manera possible.
Com a docent, hem de saber que l’alumne no és tan sols un número, sinó que com a persona tindrà altres qualitats a seguir potenciant i segurament, més rellevants i significatives com a professional de l’educació. Podrem afavorir el seu aprenentatge amb l’objectiu de què la seva escolarització acabi de la millor manera possible.
Per tant, un argument a favor seria la informació important que ens dóna el test que és fiable i útil en tot moment en l’etapa escolar.
Un argument en contra seria que el mestre no es pot basar solament amb un test, ja que l’alumne és molt més que un número. Les diferents intel·ligències es poden mesurar d’altres maneres més qualitatives. I que si ho fem a classe amb tots els alumnes, algun nen li pot discriminar a un altre que ell és més bo amb una cosa que amb l’altre i provocar un conflicte.

 

TEST DE INTELIGENCIA “CLÁSICO”. CI: http://es.iq-test.cc

 

TEST DE INTELIGNECIAS MÚLTIPLES. IM: https://www.psicoactiva.com/tests/inteligencias-multiples/test-inteligencias-multiples.htm

Anuncios

PRÀCTICA 4. ACTIVITATS D’APRENENTATGE COL·LABORATIU.

Al següent apartat del bloc explicarem i analitzarem una activitat realitzada a classe on es donava un aprenentatge col·laboratiu.

1) Descripció bàsica de l’activitat:  Aquesta activitat la vaig fer quan feia 5è de primària a l’assignatura de plàstica. L’activitat consistia en crear amb grups unes titelles que al final representarien una obra de teatre.

Continguts:

Els continguts que el professor volia que adquiríssim eren: els materials reciclats, que van ser els materials que vam utilitzar per fer les nostres titelles, aquests materials reciclats, el primer dia ens va posar una presentació de diapositives on ens ho explicava clarament quins havíem de fer servir.  Per altra banda també ens va dir que havíem de pensar en com fer un escenari tots junts per poder fer l’actuació, cada grup es va ficar a cridar de com havia de ser l’escenari, seguidament ens va posar un vídeo on un home ens explicava com poder decidir-nos entre tots i sense cridar, aquí ens ensenyava a respectar-nos els uns als altres.

Objectius:

Construir un escenari i les titelles per actuar-hi tot utilitzant materials reciclats que poguéssim trobar per casa, sense comprar res.

Treballar en grup respectant els nostres companys.

Pensar en quina actuació farà el grup.

Treballar entre tots per construir un escenari.

Pensar la història respectant el torn de paraula.

Aconseguir l’escenari i les titelles abans de final de trimestre per poder-ho ensenyar a la resta de cicle superior.

 

Resultat final:

L’obra va ser tot un èxit. Cada grup va fer la seva representació on n’hi havia de més ben fetes que d’altres però tot i així totes tenien el seu punt.

Les titelles eren espectaculars, no pensava que amb materials reciclats que teníem per casa es pogués arribar a fer unes titelles tan boniques.

Per l’escenari vam tenir més problemes ja que cadascú té el seu estil i tothom el volia fer a la seva manera però al final el vam fer entre tots amb el seu toc cadascú i va quedar genial.

 

Agrupacions (Nombre d’alumnes de cada grup)

L’activitat es va realitzar en grups de 5 persones i un grup de 6.

 

2) Procés col·laboratiu
Com es va organitzar el grup: 

El professor ens va comentar com volíem fer els grups, però que havia de ser ràpid i que si no ens decidíem ràpid els faria ell. Ens vam ajuntar els que érem més amics.

Recordes algun aspecte a assenyalar sobre la interacció entre els membres del grup (llenguatge, comunicació, ajudes)

M’en recordo del moment en el qual vam decidir fer l’obra dels tres porquets i que cadascú havíem de triar un personatge, aquell moment vam haver de parlar una bona estona perquè tothom volia ser el llop. A partir d’aqui cada participant del grup va agafar el seu rol i a començar a preparar!

El professor tota l’estona anava rodant de grup en grup ajudant i contestant dubtes.

Aspectes emocionals i afectius durant el treball en grup (positius – negatius)

POSITIUS: Hi havia molt bon ambient al grup ja que ens portàvem bé tots i cadascú tenia la seva part, encara que entre tots ens ajudéssim els uns als altres.

NEGATIUS: Hi havia algun moment de discussió en tema pintar o caracteritzar els personatges ja que com ja he comentat tothom té un estil una mica característic.

Com es superaven els diferents punts de vista

Ho posàvem en comú, tot i que de vegades el professor també ens donava el seu consell que ens ajudava moltíssim.

 

3) Paper del professor

Consignes:

El professor ens va donar unes pautes a seguir al començament, perquè no ens estanquéssim i no ho sabéssim que fer. També ens va passar un power point on hi havia diferents titelles fetes per altres alumnes.

 Ajudes:

El professor va estar tota l’estona supervisant tots els grups i la mínima que a algú li apareixia un dubte, ell el contestava en veu alta perquè si algun grup també al tenia així li solucionava.

Avaluació del treball del grup:

L’avaluació d’aquest treball es va dividir en dos parts; una que posava la nota el professor segons la qualitat dels personatges i l’obra de teatre i la segona que els altres companys ens avaluaven.

 

Tasca 2

AVANTATGES I INCONVENIENTS DEL TREBALL COL·LABORATIU:

 

AVANTATGES:

  • La solució al problema és més creativa, no és el mateix que pensi una persona que en pensin moltes.
  • Treballs d’extensió llarga que entre tots és fan més ràpidament.
  • Més motivació i satisfacció.
  • Saber tractar les diferents opinions, ja que la teva de vegades no és la millor opció.
  • Redueix cansament individual.

 

DESAVANTATGES:

  • El treball pot ser més lent, depenent de les ganes de tothom.
  • Sempre hi ha gent que no diu la seva opinió i manen un o dos.
  • Pot reduir el desenvolupament individual.
  • Hi ha persones que s’aprofiten del treball en grup i no fan res.
  • Els treballs poden estar mal repartits.
  • Sempre n’hi ha un que vol decidir-ho tot i manar.

 

 

PRÀCTICA 3 : FINLÀNDIA VS ESPANYA EN EDUCACIÓ

En aquesta pràctica, hem visualitzat un vídeo del Xavier Melgarejo, molt interessant  per a poder entendre l’educació de Finlàndia:

http://www.ccma.cat/video/embed/4368870/

Per començar a parlar dels diferents resultats entre Espanya i Finlàndia en les proves PISA, hauríem de saber que són aquestes proves.

PROVES PISA—> Programa Internacional per a l’avaluació d’estudiants.

És un programa per avaluar el rendiment  escolar dels joves de 15 anys de diferents països. Les àrees en que s’avaluen els estudiants són, les matemàtiques, ciències i comprensió lectora.

D’una banda parlarem de Finlàndia, un país on els estudiants tenen molt bons resultats en les proves PISA.

1rs en competència lectora.

2ns en competència científica.

2ns en competència matemàtica.

Tot això ens deixa una mica sobtats, ja que en Espanya, per altra banda, solament arriba amb prou feines a la mitjana de les proves.

Tot i augmentar les despeses en educació durant el 2010 i el 2012, els resultats acadèmics de l’Estat Espanyol no han millorat en cap aspecte.

També donen més culpabilitat o responsabilitat als alumnes dels seus mals resultats acadèmics, en comptes de mirar si qui ho fa malament són els centres educatius i amb això l’únic que aconsegueixen és desmotivar als alumnes de manera que hi hagi més fracàs escolar.

Degut a aquests gràfics que ens proporcionen aquestes proves, tothom fa un pensament per intentar comprendre com s’ho fan per tenir tant nivell en comparació amb Espanya.

Tot seguit us presento una comparació on primer descriurem i intentarem entendre com funciona el sistema educatiu finés i les ajudes que rep l’alumne.(família i estat)

No obstant, també explicaré el funcionament Espanyol i com crec que es podria millorar per poder arribar a un cert nivell que pugui comparar-se amb altres països més competents.

Sistema Finlàndia:

Els avantatges que proporciona el model finlandès als seus estudiants provenen de la seva despesa pública. Així, l’ensenyament obligatori és gratuït en tots els seus conceptes, des del material fins a les despeses de menjador, i fins i tot el col·legi ha de garantir el transport en el cas que els nens hagin de desplaçar-se al centre des d’una distància superior als 5 km. També els estudis universitaris són gratuïts.

La segona gran característica del sistema finlandès és l’atenció personal que dediquen a cada nen, i especialment als que van endarrerits.images.jpg

Gran valoració de la figura de professor: el prestigi que posseeixen en la societat finla
ndesa fa que aquesta professió sigui una de les més sol·licitades pels estudiants, que requereix una formació molt exigent, i que no és gens fàcil, ja que se’ls està preparant perquè esdevinguin, més que en professors,  experts en educació.

Per entendre millor el sistema, us deixo les deu idees claus per resumir-ho i poder aclarir les idees dels quals no us hagi quedat clar.

Igualtat d’oportunitats.  El professor és clau.  Implicació dels pares.  La figura del professor.  educació gratuïta  Motivació als mestres.  Temps per a tot.  Premis a la curiositat.  No a la competitivitat.  Educació personalitzada.

Sistema Espanya:

El nostre sistema educatiu l’ensenyament obligatori és dels 6 als 16 anys. I es classifica segona la LOE en règim general ( educació infantil, primària, secundària, batxillerat o cicles formatius de grau mig/superior) o de règim especial (ensenyament artístic, esportiu o d’idiomes).

La Llei Orgànica d’Educació, aprovada al maig de 2006, regula l’estructura i organització del sistema educatiu en els seus nivells no universitaris. En ella es reiteren els principis i drets reconeguts en la Constitució defensant una nova llei de qualitat amb equitat per a tots. S’insisteix en el caràcter inclusiu de l’educació, en igualtat de tracte i no discriminació de les persones sota cap circumstància.

La llei reafirma el caràcter de servei públic de l’educació, considerant l’educació com un servei essencial de la comunitat, que ha de fer que l’educació escolar sigui assequible a Sin título.jpgtots, sense distinció de cap classe, en condicions d’igualtat d’oportunitats, amb garantia de regularitat i continuïtat i adaptada progressivament als canvis socials.

Els principals objectius del sistema educatiu en el relacionat amb els ensenyaments són millorar l’educació i els resultats escolars, aconseguir l’èxit de tots en l’educació obligatòria, augmentar l’escolarització en infantil, en batxillerat i en cicles formatius, augmentar les titulacions en batxillerat i en formació professional, educar per a la ciutadania democràtica, fomentar l’aprenentatge al llarg de la vida, reforçar l’equitat del sistema educatiu i convergir amb els països de la UE.

Quadre comparatiu entre Espanya i Finlàndia.

el-sistema-educativo-de-finlandia-13-638

Per últim m’agradaria afegir l’enllaç al vídeo del programa Salvados de laSexta on es viatja a Finlàndia per conèixer més a fons el seu sistema educatiu:

· Enllaç al vídeo del programa “Salvados: Cuestión de educación”

Webgrafia:

http://www.elconfidencial.com/sociedad/2010-04-06/finlandia-asi-es-el-mejor-sistema-educativo-del-mundo_401888/

http://javiermegias.com/blog/2010/03/finlandia-excelencia-en-la-educacion-clave-de-la-innovacion/

http://www.institutohemingway.com/es/blog/542/diferencias-con-el-sistema-educativo-de-finlandia-y-espana-tambien-en-aprendizaje-de-idiomas.html

https://prezi.com/a-tsgynslmjc/singulars-xavier-melgarejo/

http://www.institutohemingway.com/es/blog/542/diferencias-con-el-sistema-educativo-de-finlandia-y-espana-tambien-en-aprendizaje-de-idiomas.html

http://www.xarxatic.com/quien-prepara-a-los-futuros-maestros/

http://e-faro.info/

Mapa conceptual de la psicologia de l’educació.

unnamed

Què és la psicologia de l’educació?

L’existència de la psicologia de l’educació té el seu origen en una creença racional.

La psicologia de l’educació respon a les necessitats que té l’educació i que fa de pont entre l’educació i la psicologia on la seva finalitat seria millorar o intentar millorar la pràctica educativa.

Al mapa conceptual que hem fet amb el meu grup podríem observar en primer lloc observar la psicologia de l’educació com a tema principal del mapa, i d’aquest tema gran, que alhora és molt genèric en fem sortir quatre grans branques.

La primera branca es basaria en la finalitat, origen i objecte d’estudi. Com ja s’ha comentat, aquest origen seria una creença racional, amb un convenciment i un ensenyament que tot això produeix una millora del coneixement. A més a més la psicologia de l’educació la tractem com un objecte d’estudi on parlaríem d’un canvi en situacions d’ensenyament i aprenentatge. Finalment trobem la finalitat de la psicologia de l’educació on obtindrem uns coneixements per comprendre i optimitzar la pràctica educativa desenvolupant el coneixement psicològic.

La segona gran branca seria el doble concepte de la filosofia de l’educació. En primer lloc tenim la psicologia aplicada a l’educació (unidireccional) , que enten la psicologia de l’educació com un camp d’aplicació del coneixement psicològic. Aquest coneixement té una relació entre la teoria i la pràctica educativa.

La psicologia de l’educació com a disciplina pont (bidireccional) és caracteritza per plantejaments de psicologia aplicada a l’educació. Entendre la psicologia de l’educació implica canvis per entendre les relacions entre el coneixement psicològic i la teoria i la pràctica educativa.

La segona gran branca que hem triat ha sigut una lectura on un autor principal  s’anomena COLL. Segons Coll hi ha tres dimensions en la psicologia educativa:

Teorico-conceptual: inclou  coneixements sobre els components psicològics dels fenòmens educatius.  Tecnològic-projectiva: inclou un conjunt de coneixements  sobre la planificació i el disseny de processos educatius. Tècnic-pràctica: inclou una sèrie de coneixements, sobretot de caire tècnic i instrumental, orientats a la intervenció directa en el desenvolupament de la funció docent.

César Coll també ens diu que hi ha una triple finalitat: La comprensió de processos, l’optimització de processos i una millora de la praxis. César Coll (1983-1988)

I per últim però no menys importants la investigació, els estudis actuals i la formació del professorat, que això ens porta a la finalitat de la psicologia de l’educació, que aquesta finalitat és l’estudi dels processos de canvi en el comportament de les persones segons les activitats educatives que faci cadascuna d’elles. Aquestes finalitats,  comporten una millora de comprensió, la pràctica educativa i el coneixement psicològic.

Bibliografia:

Alcázar-Córcoles, M.A. (2007). Revista de Didácticas Específicas, nº3, pp. cv-cv, 2010.

Coll, C. (1983). Psicología de la Educación: ciencia, tecnología y actividad técnico práctica. Estudios de Psicología.

DESCOBRINT L’EDUCACIÓ

fotoBenvolguts i benvolgudes,
us presento el meu blog sobre la psicologia de l’educació, en aquest blog aniré penjant les pràctiques que anirem realitzant a la classe de primer en educació primària
de la UDL.
Espero que la següent informació us serveixi per entendre una mica més com funciona aquesta assignatura i per l’aprenentatge del desenvolupament de l’educació

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

PSICOLOGIA DE L'EDUCACIÓ

Pàgina de Sergi López a Psicologia de l'educació

PSICOLOGIA DE L'EDUCACIÓ ÀNGEL LENDÍNEZ CAPDEVILA

El blog de Psicologia de l'Educació d'Àngel Lendínez Capdevila

Psicologia de l'educació

grup primària-tarda, UDL

Blog de pràctiques de Psicologia de l'Educació

Aquest és el meu blog de Psicologia de l'Educació

BLOG DE PSICOLOGIA DE L'ENRIC BONETA

No hay éxito externo sin éxito interno

Blog de prácticas de Primaria

Anem aprenent de l'educació.

WordPress.com en Español

Blog de Noticias de la Comunidad WordPress.com